Biografia de Albatros

Grup igualadí nascut l'any 2000,
i que després d'una maqueta autoproduïda l'any 2002 (¿Quién colgó a los lobos?), i varis canvis de formació, va trobar per fi una formació estable, i va gravar el seu primer disc, "Pentadelia", l'any 2008, també auto-editat, però gravat ja en estudi.

A nivell de directes, el grup va començar a tocar ja en sales del circuit habitual com Sidecar, Be Cool, Rock Sound o Estraperlo, i tot i ser poc virtuosos i no buscar-ho de manera premeditada, el seu nom començar a aparèixer en compta-gotes en fòrums i blogs de rock progressiu. Pentadelia va rebre crítiques força bones, més a l'estranger que al país mateix, i el crític holandés Erik Neuteboom el va considerar el millor disc de debut de rock progressiu de la dècada passada, en un article publicat a al portal DPRP.

Animats per aquesta lenta però ferma ramificació, el grup ràpidament va començar a treballar en les noves composicions, sense deixar de creure mai en les seves possibilitats. La originalitat potser és un dels grans elogis que acostumen a tenir en comú les referències que els van anar descobrint. Teclats que semblen guitarres, guitarres que semblen teclats, una veu amb reminiscències de rock andalús, i una base netament rockera en són els trets més distintius.

Acaben d'editar "Ursus" (Musea Parallele), que va sortir a la venta el 5 d'abril de 2011. Produït per Magí Batalla (Cesc Freixas, Revolta 21, Anna Roig), sona potser més rockero que l'anterior, i amb l'influència dels clàssics més present, entesa com a aprenentatge per mirar endavant amb més fermesa. Per una banda es reforcen els lligams amb Deep Purple, Zeppelin, Triana, Sabbath, o Pink Floyd, però es noten noves influències vingudes de grups actuals com Opeth, Mastodon, Muse, o els andorrans Hysteriofunk, i fins i tot harmonies més treballades que semblen beure del jazz modern, o de influències cinèfiles o literàries.

La fi última, però, es seguir perfilant un so reconeixible i personal, i abans que tot, emocional i emocionant, amb la finalitat primera d'explicar històries, i intentant fugir d'alguns dels clixés típics dels gènere. Tenint sempre present el concepte cançó, i donant molta importància tant a les lletres com a l'artwork, una linia ben definida agermana els cartells dels seus directes, i les seves fotografies amb els dissenys dels seus discs, amb la intenció de donar un aire holístic a tot allò que envolta el grup.

Sovint se sent dir "a la primera escolta no em van cridar l'atenció, però poc a poc..."

Sense pressa, però sense pausa.